viernes, 19 de diciembre de 2008

Classe de dibuix

Les tardes del dimarts tocava classe de dibuix. Dibuix de models, el cos humà. Mai ho havia provat i m'ha agradat molt (ara t'entenc mama). Hem fet unes dotze sessions de 3 hores i déu n'hi do els dibuixos q n'han sortit. De models han vingut: 3 noies joves, 1 dona gran, 2 dones 40tones (una grossa i l'altre prima), 1 noi jove i 1 home 40ton. Força varietat (no venien tots alhora eh? anaven alternant els dies, però cada sessió en teniem dos (un per cada sala)

He pogut provar diferents tècniques (carbó, crayons, llapis, mina) i diferents estils (línia perimetral, només ombres, volums...).
El dibuix del volum amb el carbonet m'ha agradat molt, llàstima que ho descobrís a les últimes classes.

El dimarts passat vam fer l'última classe i l'entrega (tria dels millors dibuixos en un moral) aquí us en poso 4 exemples dels quals estic força orgullosa (tot i així no ho mireu amb ulls massa crítics...)

Un exercici que va ser interessant va ser el de dibuixar durant dos minuts el/la model i passar el dibuix al del costat (mentre rebies el de l'altre costat). Llavors tenies 2 minuts per afegir-ho algo, canviar-lo, dibuixar a sobre, amb color... el que vulguessis. I així anar fent. Hi va haver resultats força sorprenents.


1 comentario:

mercè dijo...

Quina passada Anna tots aquests dibuixos que has fet. Tots tenen el seu què. La que remarques tant fosques les ombres és maca i la d'un sol traç també m'agrada. La posició de la primera és tremenda. El peu, li hauràs de donar canya. Ja sé que costen molt els peus i les mans... Jo n'hi m'atreveixo. Just ahir vaig tenir model. Des de juny que no en feia. Vem haver de dibuixar el moviment de 35 posicions en tan sols 30 segons cadascuna.
Captar l'essència del moviment és un repte i un gustàs. Segons la profe mirem massa poc, com si ens fes por badar davant el cos humà. Cal mirar molt i després, amb cinc segons fer el traç, i això costa lo seu. Després ens va tocar dibuixar al carbonet una posició amb més detall, teníem 40 minuts, Em va sortir fatal. I és que no vaig encertar a la primera l'encaix i portava un paper dolent per matisar el carbonet. Però bé, a poc a poc. Quina sort que has tingut amb tanta varietat de models. Aquí costa trobar nois, diuen.
I m'alegro que t'agradi el carbonet. Les seves possibilitats són impressionants. Un material tan senzill.
ja practicarem que algú va dir que es prestava a fer de model...