Setmanes de viatges!

22-24 octubre: Malmö i Copenhagen (viatge amb el grup de projectes)
27-31 novembre: Turkko i Helsinki (viatge amb la classe de Nordic Architecture)
31-2 novembre: Stockholm

fotos quan torni!

Concert de Tardor amb el cor femení de Chalmers!

Dilluns dia 20 d'octubre a les 7 de la tarda a la capella de Landala.
Després de 5 assajos intensos, assagem el dilluns de 18 a 21, ha arribat el concert.

Quedada a les 5 a la capella. Quins nervis! Cantem 9 cançons:

Ergen Deda (búlgara)
Agnus Dei
Blagoslovi du she (Russa)
Lascia ch'io pianga
Stämning (sueca)
Nature Boy
Black orpheus
A nightingale sang in Berkeley
Svatba (búlgara)

he estudiat a fons i més o menys em sé totes les lletres. En principi cantàvem sense partitures, però el director s'ho ha repensat (hi ha algunes noies q no estan del tot segures, jo per suposat, com a bona cantant del Cor Trobada, no em cal (tot i q reconec q durant el concert li he fet alguna ullada)) i cantarem amb el llibre.

Fem un assaig de tot el concert. Ens vestim (peça negra, peça gris i joieria de plata (prestada) , sabates negres (prestades), i fem un mos abans de començar.

La capella es va omplint. 10 persones m'han vingut a veure! estic molt emocionada, almenys tinc cares conegudes al públic (ja que vosaltres no hi podeu ser)


Comença el concert. Comencem amb una cançó búlgara molt marxosa. És molt ràpida i no sé si l'hem quadrat del tot bé, però és de les que més ha agradat. Seguim amb agnus Dei, canvi brutal, no sé què em passa que em costa arribar als més aguts. Obro la boca i no en surt res. Ara ve la cançó russa on les primers sopranos comencem amb les segones altos. Costa començar potents, i a la segona estrofa no quadrem, aquesta és molt aguda (podeu veure el video). Seguim amb Lascia ch'io pianga.
M'agrada pq hi ha molta comunicació amb el director. - El Firmino ens dirigeix, és brasiler - Les seves mans i expressió et captiven i anem totes a la una amb les pauses. L'hem de mirar pq cada cop fa les pauses diferents; de vegades les allarga molt i això m'agrada, crea més expectació. És genial!
Fem una pausa al concert, i el capellà de la capella protestant on estem fa un sermó (després de cantar un salm i llegir l'evangeli), és tot en suec... així q no entenem res de res (crec q tothom és suec menys nosaltres 11) la pena és q fa bromes però no les entenem...
SEguim amb una cançó sueca (l'única del concert). És molt maca. Aquesta l'he apresa l'última setmana. Nature Boy i black orpheus, les dues les podeu veure al video. D'aquestes m'agrada q les veus van entrant i sortint de la cançó, i de vegades se sent una sola veu.
A nightingale és potser la cancó que menys m'agrada, però amb el Firmino dirigint-la una la disfruta (l'hauríeu de veure, et transmet molt la música quan dirigeix) i acabem amb una altra búlgara tb molt ràpida q és genial!!

Penjaran les cançons a algun lloc pq ens van gravar la veu, així q ja us les passaré!!! Pq pugueu disfrutar del concert!

L'ambient, la música, el lloc... resumint: un concert meravellós!!! (emoció del moment?)

per veure els videos aneu al youtube i poseu Anna Damkoren Chalmers

Més colors, les fulles van caient

Carrer de Göteborg


Posta de sol al llac.

Jardí Botànic

El diumenge passat vaig anar al Jardí Botànic. Era un dia assolellat i estava ple de gent passejant, pares amb nens, avis, gent jove... Aquí quan surt el sol tothom aprofita i surt de casa, fins i tot, durant el setembre, et trobaves noies amb biquini prenent el sol als parcs.

Cistella per la bici

Estic molt contenta amb la meva nova compra!

Why???

Ja fa temps que al anar als lavabos, tant públics com privats, em sorprenc i em pregunto: Per què dins el "recinte del WC" hi ha una pica?

Els lavabos acostumen a ser compartits homes i dones, tot i que hi ha llocs on es fa la diferència. Quan un entra es troba les piques i les respectives portes als WC. I és llavors, quan un entra al Wc pròpiament dit, que es troba una segona pica i mirall!

Possibles respostes:
1) És a través del mànec interior de la porta que es transmeten el bacteris provinents de... com solucionar-ho? Doncs fent que la gent es renti les mans abans de sortir!
2) L'acte de rentar-se les mans és tan íntim que els suecs prefereixen fer-lo en solitari. I potser tb el de maquillar-se?
3) I per què no pot ser-hi?
4) Els sabons no són gaire eficaços, per tant millor rentar-se les mans dos cops, un a dins i un a fora.
5) Visca la sostenibilitat! ...
6) El fet de rentar-se les mans a dins fa que l'estona d'espera augmenti... això no és eficaç... però estem a la relaxada Suècia! hi ha temps per tot.

Konserthuset

L'auditori de Göteborg. Actualment, l'orquestra nacional de Suècia està dirigida per un director jove molt famós d'Amèrica del Sud (Brasil o Argentina?), Gustavo Dudamel (molt energètic)

The National Orchestra of Sweden
The Concert Hall boasts an orchestra of 109 musicians, which has developed from a small regional ensemble association to a full symphony orchestra. When the Concert Hall was built in 1935 it was designed for 60 musicians. Needless to say, it has grown since then.

The Göteborg Symphony Orchestra was founded in 1905. Today it is one of the major European orchestras under the auspices of principal conductor Gustavo Dudamel. The orchestra performs over 100 concerts a year at the Göteborg Concert Hall, touring the world in between times.
http://www.gso.se/

Kanel Bulle

Oi que fan bona pinta??

Són les típiques pastes sueques que trobes a tot arreu! La massa és semblant a la ensaïmada i de farcit té canella i sucre. Boníssima! i acabades de fer encara més!!!

Aquestes les vam cuinar l'altre dia a casa. Vam fer el primer sopar al meu pis. De primer vam cuinar esbargínes, carbassó i tomàquet farcits (recepta de la helen! tack!) i per postres les delicioses kanel bulle. Tot molt bo. Com que no hi cabíem a la cuina ens vam instal.lar a la meva habitació (sort q vaig comprar unes estovalles de segona mà!).
D'esquerra a dreta tenim: Katrin, Anne i Luisa (les 3 són d'alemanya), la Danka devia estar a la cuina (és de Polònia).

La muntanya més alta de Göteborg

Aquí la tenim! ni més ni menys que 87 metres d'altura!! Ramberget Hill.

Tot i així va valdre la pena fer l'ascensió. No vam menester ni cordes, ni grampons... una petita passejadeta per arribar a dalt i gaudir de la bona vista. 360 graus.

Borredà des del cel

Ja feia temps q la volia posar.
L'avió just passava per sobre! quina emoció poder veure Borredà i despedir-me (telepàticament clar)