Els suecs mengen molt formatge. Vas al super i hi ha estanteries plenes de gran varietat de formatges, però tots tenen una semblança: no trobaràs un tros de formatge que pesi menys de 500gr Com de costum... no entenia pq no podia trobar porcions més petites... per una persona sola comprar aquest totxot no és la millor solució.
Fins que vaig descobrir l'estri suec per excel.lència! El "ratllador de formatges" (ho sento, no sé quin nom té, el veieu a la foto). Em vaig recordar del noi suec que vau acollir a casa vostra, família Nadeu Prat, i q us va regalar aquest estri (si no ho recordo malament). Així q la costum és comprar una porció de 600gr i anar-lo tallant a casa. Pa o Hard bread (torrades) amb mantega salada, formatge i un tros de cogombre o pebrot, mmmmm!!!
I parlant de foscor, ara ja es fa fosc a les 16.20. Els dies acostumen a ser grisos, però tant pot ploure com sortir el sol. Els canvis són rapidíssims. Avui mateix a les 8.00 plovia a les 10.00 el cel començava a ser blau a les 12.00 tornava a ploure i al cap de 10 min sortia el sol i ara torna a estar tapat. Sempre has de portar el paraigües a sobre, per si de cas. I el vent! El vent a Göteborg és brutal. Acostuma a fer molt vent i això dificulta el anar amb bici. El vent tb fa baixar les temperatures i si plou i fa vent... ja pots dir adeú al paraigües. Per sort, jo me'n vaig endur un de bcn q no està pas malament, de moment ha sobreviscut 2 mesos. (però li estic buscant un substitut)
Com seran els dies sense gaires hores de sol. Més tristos? Em començo a sentir sueca, pq quan surt el sol o entra per la finestra... quin CANVI! Un somriure t'apareix a la cara, valores molt més aquell moment i aquella escalforeta.
En temps de foscor un estar més a casa, per tant les cases han de ser agradables. Ja s'entén pq els suecs van crear IKEA, espais interiors acollidors. L'arquitectura interior és important, potser més que l'exterior i tot.
Pq posen llums a les finestres els suecs? Des q vaig arribar q m'ho preguntava ja que veia força cases amb llums a les finestres. No entenia pq el col.loquen davant de la finestra i no més endins, q volen il.luminar? el carrer? Ahir la Karen, la meva companya de pis, m'ho va explicar. Per ella és el més normal del món i li va sobtar que li preguntés (es pensava q a tot arreu es feia). Ells utilitzen aquests llums com una senyal per dir q són a casa, per fer més càlida la rebuda, i suposo, per aportar més llum en temps de foscor. M'explicava q la seva mare sempre els deia que quan arribessin a casa, obrissin el llum de la seva finestra.
22-24 octubre: Malmö i Copenhagen (viatge amb el grup de projectes) 27-31 novembre: Turkko i Helsinki (viatge amb la classe de Nordic Architecture) 31-2 novembre: Stockholm
Dilluns dia 20 d'octubre a les 7 de la tarda a la capella de Landala. Després de 5 assajos intensos, assagem el dilluns de 18 a 21, ha arribat el concert.
Quedada a les 5 a la capella. Quins nervis! Cantem 9 cançons:
Ergen Deda (búlgara) Agnus Dei Blagoslovi du she (Russa) Lascia ch'io pianga Stämning (sueca) Nature Boy Black orpheus A nightingale sang in Berkeley Svatba (búlgara)
he estudiat a fons i més o menys em sé totes les lletres. En principi cantàvem sense partitures, però el director s'ho ha repensat (hi ha algunes noies q no estan del tot segures, jo per suposat, com a bona cantant del Cor Trobada, no em cal (tot i q reconec q durant el concert li he fet alguna ullada)) i cantarem amb el llibre.
Fem un assaig de tot el concert. Ens vestim (peça negra, peça gris i joieria de plata (prestada) , sabates negres (prestades), i fem un mos abans de començar.
La capella es va omplint. 10 persones m'han vingut a veure! estic molt emocionada, almenys tinc cares conegudes al públic (ja que vosaltres no hi podeu ser)
Comença el concert. Comencem amb una cançó búlgara molt marxosa. És molt ràpida i no sé si l'hem quadrat del tot bé, però és de les que més ha agradat. Seguim amb agnus Dei, canvi brutal, no sé què em passa que em costa arribar als més aguts. Obro la boca i no en surt res. Ara ve la cançó russa on les primers sopranos comencem amb les segones altos. Costa començar potents, i a la segona estrofa no quadrem, aquesta és molt aguda (podeu veure el video). Seguim amb Lascia ch'io pianga. M'agrada pq hi ha molta comunicació amb el director. - El Firmino ens dirigeix, és brasiler - Les seves mans i expressió et captiven i anem totes a la una amb les pauses. L'hem de mirar pq cada cop fa les pauses diferents; de vegades les allarga molt i això m'agrada, crea més expectació. És genial! Fem una pausa al concert, i el capellà de la capella protestant on estem fa un sermó (després de cantar un salm i llegir l'evangeli), és tot en suec... així q no entenem res de res (crec q tothom és suec menys nosaltres 11) la pena és q fa bromes però no les entenem... SEguim amb una cançó sueca (l'única del concert). És molt maca. Aquesta l'he apresa l'última setmana. Nature Boy i black orpheus, les dues les podeu veure al video. D'aquestes m'agrada q les veus van entrant i sortint de la cançó, i de vegades se sent una sola veu. A nightingale és potser la cancó que menys m'agrada, però amb el Firmino dirigint-la una la disfruta (l'hauríeu de veure, et transmet molt la música quan dirigeix) i acabem amb una altra búlgara tb molt ràpida q és genial!!
Penjaran les cançons a algun lloc pq ens van gravar la veu, així q ja us les passaré!!! Pq pugueu disfrutar del concert!
L'ambient, la música, el lloc... resumint: un concert meravellós!!! (emoció del moment?)
per veure els videos aneu al youtube i poseu Anna Damkoren Chalmers
El diumenge passat vaig anar al Jardí Botànic. Era un dia assolellat i estava ple de gent passejant, pares amb nens, avis, gent jove... Aquí quan surt el sol tothom aprofita i surt de casa, fins i tot, durant el setembre, et trobaves noies amb biquini prenent el sol als parcs.
Els suecs mengen molt formatge.
