martes, 13 de enero de 2009

Presentació del projecte

Avui hem fet la presentació del projecte davant de tot de gent aliena a la universitat.
Ens hem trobat a l'antic ajuntament del barri cap allà les 15:00 per penjar els posters i menjar alguna cosa (ens han fet triar pizzes i ens les han comprat!! mmm).
Cap allà les 16:00 han anat arribant els nostres oients (algun polític, gent gran del barri, una fotògrafa d'un diari regional... com mola!) i tenien una hora per donar voltes per la sala i mirar els projectes (nosaltres estavem sentats al costat del nostre i podien venir a preguntar).
I a les 17:00 ha arribat el moment fatídic. Jo he començat la presentació explicant el nostre projecte (la Danka just arribava de Polònia i no ha pogut venir) en anglès i tremolant com una fulla... (quan intentava apuntar amb el làser la cosa empitjorava...) :-P. Tot i així n'estic prou contenta.
Al acabar les 6 presentacions ens han agraït la feina feta i cap a casa!

Dijous, presentació davant els profes i semestre acabat!

moment de la presentació (la feiem amb micro) a darrera podeu veure la taula amb les fruites i xocolatines pels convidats i ponents!

les nostres làmines (jo i la Danka (invisible)) (Danka, my invisible partner)

els ponents menjant pizza abans de la presentació (o el show.. com ho van anomenar els dos de l'ajuntament)

4 comentarios:

merce dijo...

feliciats Anna!
són genials aquests tipus de presentacions fora de l'acadèmia. La vida real sempre està fora de l'acadèmia i la universitat d'aquí encara no ho ha entès del tot. Me n'adono ara que em toca fer el pont entre els plànols fets al despatx (el que jo vivia a la Massana) i estar a l'obra acoplant línies ideals als elements terrenals, i tot amanit amb la relació personal i el cost econòmic sempre díficil de negociar. I quan la presentació va acompanyada de teca, tú que sempre tens gana, doncs havia de ser un moment ben especial per a tú.
ânims i a seguir que a poc els tremolors desapareixen...

Anónimo dijo...

Segur que us va sotir molt bé!
Què bé que donin aquest valor als treballs; fa que un se senti més responsable sobre el que fa. Només pel fet que presentéssiu a l'antic Ajuntament davant de gent interessada ja fa molt. Quin gust la teva universitat. Molt ben triada Anna! :)

Bet dijo...

Quina súper presentació que debies fer!! I les tremolors segur que eren per la por que algú et trobés el teu tros de pizza després de l'acte ... ;-)

Quina sort poder fer tot això! Gaudeix-ho!

Deny dijo...

Hm, I'm not invisible, I'm just very thin after Christmas...